La situació de l'aigua, a Espanya i a Europa, no està per a gaires alegries, ni ambientals ni financeres, sobretot si es pensa que estem en un procés de revisió profunda entre la vella i la nova cultura de l'aigua

Tortosa és escenari, del 8 al 12 de desembre, del IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l'Aigua. Amb el lema Ciència, tècnica i ciutadania, claus per a la gestió sostenible de l'aigua , la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, amb seus a Saragossa i també a Tortosa, organitza aquest IV Congrés Ibèric, que reunirà gairebé mig miler de participants a la capital de les Terres de l'Ebre, que tanta importància va tenir, amb el moviment social de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, entre el 2000 i el 2004, en el combat contra el PHN, finalment derogat pel nou govern socialista el passat mes de juny.En aquest combat hi van tenir una intervenció essencial els components d'aquesta fundació, destacats científics i experts d'arreu d'Espanya en economia i planificació territorial, els quals, des de fa deu anys, s'han anat reunint per debatre i criticar la gestió de l'aigua portada a terme fins ara, marcada al llarg del segle XX per una política compulsiva d'oferta i de construcció de grans infraestructures, tot plegat destinat a major honor, glòria, i, sobretot, dividends, de les grans empreses constructores, i destinat a facilitar, sense criteris de previsió ni d'estalvi, la borratxera dels grans consums urbans, turístics i agrícoles.Va arribar un moment, a començament de la dècada dels 90, que el desastre era de tal magnitud (amb els cursos baixos dels rius gairebé secs, la salinització dels aqüífers, les contaminacions industrials i agrícoles i les canalitzacions i concessions abusives per a regs i usos hidroelèctrics), que un grup ampli i qualificat de científics, universitaris i fins i tot funcionaris, van intervenir per denunciar socialment el desgavell ecològic -i econòmic, perquè el desastre no el resoldria l'empresa privada- que tot plegat suposava.Ara, un cop superat el nou intent governamental (que ha estat el de tots els governs des dels anys 50 del passat segle) de tirar endavant un PHN, basat igualment en transvasaments i grans pantans per tal de fer del Levante español un Eldorado turístic i agrícola d'elevada intensitat, aquesta consolidada Fundació per una Nova Cultura de l'Aigua tractarà de continuar el debat amb els nous tècnics de l'administració central i catalana, amb el convenciment -que només el temps confirmarà- que aquest nou funcionariat ambiental, després de tot el que ha plogut, haurà après, com a mínim, a no cometre els errors del passat.I és que, com es diu en la presentació d'aquest IV Congrés, la situació de l'aigua, a Espanya i a Europa, no està per a gaires alegries, ni ambientals ni financeres, sobretot si es pensa que estem en «un procés de revisió profunda entre la vella i la nova cultura de l'aigua, una crisi generada més pel dèficit democràtic en la gestió de l'aigua que per la falta de solucions tècniques adients». En efecte, això ha estat històricament així, amb unes «gestions» de l'aigua, tant estatals com privades, tant en dictadura com en democràcia, que de públiques no n'han tingut res, més aviat al contrari, tendents a fer que l'economia general consumís a l'ample les abundants ofertes hídriques posades a disposició per tot un entramat d'interessos fonamentat en un creixement que s'ha revelat finalment caòtic per al benestar de la gent dintre dels seus sistemes naturals, i és la gent, el sofert contribuent, el que ha de fer-se càrrec de la despesa d'aquest malgastament i contaminacions, com s'ha posat de relleu recentment amb la petició de la Generalitat al govern central perquè retorni un deute de 92 milions d'euros de l'anterior govern del PP, en concepte de depuració de rius. Uns rius que, segons un estudi recent de l'Agència Catalana de l'Aigua, s'ha demostrat que, en cent noranta trams, estan molt per sota del cabal circulant ecològicament establert, a causa sobretot de les concessions que disposen les petites centrals hidràuliques. A diferència d'altres congressos de les èpoques més dures, en què ministres, consellers i directors generals es presentaven amb una arrogància insolent, cal esperar que ara a Tortosa els representants de les administracions sabran rectificar el rumb general i escoltar els raonaments d'aquells que han combatut aquesta interessada gestió hidràulica