L’adequada gestió dels recursos hídrics, compatible amb el manteniment del bon estat de les masses d’aigua i la conservació dels ecosistemes que en depenen, requereix la posada en marxa de sistemes de seguiment i control adequats. La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE), aprovada i publicada per la Unió Europea a finals del 2000, va introduir un nou concepte de diagnosi i seguiment de l’estat de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, basat en l’avaluació de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes que els habiten, en el cas de les aigües superficials, i en l’equilibri dels nivells piezomètrics i l’adequada composició química pel que fa a les aigües subterrànies. Aquesta Directiva va ser incorporada a l’ordenament jurídic estatal a través de la modificació de la llei d’aigües (Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, que va modificar el text refós de la Llei d’Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001)), i a la normativa autonòmica a través del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya. D’aquesta manera, la determinació de l’estat del medi, i la seva vinculació amb la pressió que ocasiona l’activitat humana, són elements essencials per dimensionar i guiar adequadament les mesures de gestió i conservació dels recursos hídrics, la preservació del medi i, així, permetre el desenvolupament de l’activitat humana de manera sostenible. El bon estat del medi aquàtic és garantia de qualitat i de recurs disponible.